Accidents a la llar mès comuns: quins son? Cóm evitar-los

Què entén l’Organització Mundial de la salut per accident?: “un succés no premeditat el resultat del qual és un dany corporal identificable”. A la definició destaca la noció de “no premeditat”. Ara bé, sense negar-la, hi ha altres dos conceptes que no han de perdre’s de vista: el de “risc” i el de “previsió”. En la mesura del possible, les persones hem de minimitzar riscs mitjançant la previsió i actuar amb sentit comú.

Quantes persones tenen accidents a casa a Espanya? Apróximadament un 4% de la població. Els accidents domèstics són la quarta causa de mort a la Unió Europea, i la primera entre els nens.

Quins són els principals tipus d’accidents? Caigudes, talls, aixafaments, magulladures, intoxicacions i, a considerable distància, els que probablement molts tinguem en ment: cremades i electrocucions.

Les dades, benvolguts lectors, són informatius, però poden ser paralitzants. Ha arribat el moment de descriure la prevenció per a les classes de contratemps més freqüents.

Caigudes/cops: Per evitar-los aposti, en primer lloc, per una bona il·luminació. L’interruptor ha de ser molt accessible des de l’entrada de qualsevol habitació. La llum ens ajuda a veure els obstacles. L’ordre és també una condició important per evitar accidents. En aquest sentit, acostumi als nens a recollir les seves joguines. Tal com hem dit, els petits són els que més accidents sofreixen, entre altres coses a causa que no són conscients del risc. En segon lloc, col·loqui terres antilliscants en la banyera i acer inoxidable en ella (si hi ha persones amb mobilitat reduïda instal·li una cadira o plataforma perquè estiguin segures): tots podem perdre l’equilibri. En tercer lloc, és important no oblidar que, a edats avançades o en el cas de diversos funcionals, l’aigua, el sabó, qualsevol greix o menjar vessat són perillosos: netegi/assequi ben el sòl i eviti en tant que sigui possible esquitxades. En quart lloc, existeix el problema de l’altura a la qual es troben determinats objectes. Faci servir sempre escales: són molt més estables que els tamborets o les cadires. Finalment, les presses no convenen mai. Encara que tinguem equilibri, hem de mirar on trepitgem: a part del solc cables del telèfon, d’internet, etc.

Talls: Estem tallant la carn o la ceba, ens tremola el canell o posem un dit on no toca, i el ganivet o el pelador… fan el seu treball. Abans de res, quins són els objectes tallants? Ganivets, navalles, tisores, agulles, vores de taules afilats o objectes de vidre. Pot semblar elemental, però tenir la llista evita disgustos: els objectes citats han d’estar sempre fora de l’abast dels nens, i en el cas de les tisores que s’usen per a manualitats la vigilància de l’adult ha de ser contínua. Els petits no són ximples, simplement són nens. Cal explicar-los amb sensibilitat els perills dels objectes tallants. Faci el possible per llimar o arrodonir les vores de les taules i cadires molt afilats, sobretot les cantonades. Mantingui al dia la vacunació dels petits: les ferides poden ser profundes i infectar-se.

Aixafament: Aquest tipus de lesions són provocades generalment per la caiguda de mobles o objectes contundents. La prevenció arrenca, en general, fixant ben els mobles a la paret. Totes les TV han d’estar ben subjectes a la paret. Al mercat es troben molts kits per poder fer-ho, i no oblidi la manera més simple d’aconseguir-ho: usar cargols. Els prestatges en general, llibreries o miralls, deuen també estar subjectes. És de sentit comú, alguna cosa ben cargolat que es troba subjecte a la paret, no pot desprendre’s ni, per tant, aixafar-nos. Periòdicament, cal revisar l’estat d’aquestes subjeccions, que poden afluixar-se per diversos motius.

Magulladures: Es produeixen per cops sense fer ferida. Són lesions comunes, però, en general, poc greus. Per prevenir-les, mantingui els armaris i altres mobles ben tancats. La principal prevenció és tenir els passos expeditos i amplis, a més de parar esment en el que fem.

Intoxicacions: Les intoxicacions per monòxid de carboni, procedent de la mala combustió d’estufes, o per fuites del gas domèstic, malgrat aparèixer molt en els noticiaris, no són molt freqüents. Són clàssiques les intoxicacions, de vegades greus o fins i tot mortals, per ingestió de líquids corrosius, com el lleixiu i el salfumán, en ser confosos amb líquids potables. Aquests errors han d’evitar-se conservant les substàncies perilloses en els envasos originaris amb la informació pertinent, o en uns altres degudament etiquetats. En cap cas han d’abocar-se líquids verinosos en recipients anteriorment destinats a contenir aigua, sucs o un altre tipus de begudes. Com hem anat dient, els nens han de ser objecte d’una atenció especial, especialísima en aquest cas. Els productes de neteja perillosos han d’estar sempre fora del seu abast. De vegades, el seu color o aspecte, fins i tot la seva olor, poden resultar atractius i induir a fatals equivocacions.

Cremades: El foc està present en la naturalesa, i des de la prehistòria l’humà pot produir-ho per escalfar-se però com tots sabem les cremades produeixen lesions. Abans de res, sempre tenir clar l’ús de l’extintor i saber on es troba. Com evitar el risc de cremades? Posi els mànecs de les paelles i cassoles lluny del foc. Màxima atenció amb els líquids: poden estar a major temperatura que els recipients que els contenen. Com ja hem dit quan parlàvem d’elements tallants, ensenyi als nens l’ús del foc i el seu perill: recordi que ni llumins ni encenedors han d’estar al seu abast. No acosti a fonts de calor objectes combustibles (catifes, cortines, etc). Atents amb la sobrecàrrega d’endolls i el seu (possible) espurneig. Finalment, no oblidi que pot graduar la temperatura de l’aigua i evitar així excessives temperatures.

Electrocució: Al Blog de Feliu portem bastants articles de bricolatge, i és que ens encanta, i creiem que mai està de més ser manetes. Ara bé, de vegades tots ens confiem, i en l’electrocució aquesta actitud pot ser el desencadenant fatal. Algunes mesures útils per prevenir: No connectar aparells elèctrics prop d’aigua acumulada. Ja sigui prop de la banyera o de qualsevol espai amb aigua acumulada, com per exemple l’aigüera, cal evitar connectar aparells elèctrics, ja que si caiguessin dins de l’aigua provocarien una descàrrega elèctrica realment perillosa. En segon lloc, la paraula a memoritzar és “desendollar”. Cal desendollar els electrodomèstics abans de netejar-los. Com és obvi, l’electrocució no es pot produir amb un electrodomèstic sense alimentació. En tercer lloc, els nens tornen a ser el col·lectiu principal a protegir: ha de posar proteccions en tots els endolls: qui no té la imatge del bebè ficant els seus deditos en els forats dels endolls?

Arribats a aquest punt hem “sobrevolat” els sis principals desencadenants d’accidents en l’habitatge. Confiem haver-los estat d’utilitat. Som conscients que existeixen molts més riscos que els descrits. Per aquesta raó, no és ociós encarregar un “mapa de riscos” que enumeri el més exhaustivament possible els perills i els objectes que els poden causar en els diferents entorns domèstics. Sigui prudent, meticulós i comunicatiu, si viu acompanyat. En suma, minimitzi riscos.